Apolo i Dafne

     

Apolo i Dafne

Cada vegada que hi ha una competició esportiva, o simplement observen antigues representacions de guanyadors, sempre hi ha alguna cosa en comú: una corona de llorer al cap del vencedor. La mitologia grega té una explicació per aquest fet. Curiosament, té el seu origen en una desgraciada història d'amor.

Apolo, fill de Zeus i Leto, era considerat com el Déu de la música, de la poesia, de la llum i fins i tot de les arts endevinatòries. Al llarg de la seva existència havia tingut nombrosos romanços tant amb mortals com amb nimfes i deesses. Un dia es va atrevir a riure d'Eros, més conegut com Cupido, que es trobava practicant amb el seu arc. Aquest, en sentir-se humiliat per l’arrogant Déu, va decidir donar-li una lliçó. Quan Apolo es trobava al bosc caçant, va veure a la llunyania una bella jove anomenada Dafne, que en realitat era una nimfa.

Eros va decidir aprofitar el moment i va disparar dues fletxes. La que va disparar a Apolo era d'or, el que produïa un apassionat amor. No obstant això, Dafne li va disparar una fletxa de plom, l'efecte era exactament el contrari, sentir odi i repulsió cap al Déu que s'havia enamorat d'ella.

Apolo llavors va decidir perseguir Dafne allà on fos fins a aconseguir el seu amor, però Dafne, sota els efectes de la fletxa de plom, fugia com podia d'ell. En arribar al riu Peneu, Dafne, cansada de tanta fugida i just quan ja Apolo aconseguia assolir-la, va demanar ajuda al seu pare, que no era altre que el Déu del riu. Aquest, tenint compassió per la seva filla, va decidir fer l'únic que la podia salvar: la va convertir en un arbre, el llorer. Quan Apolo per fi arribava, va veure com els membres de la seva estimada anaven quedant rígids, els seus braços es convertien en branques, els seus peus tiraven arrels i els seus cabells s'anaven convertint poc a poc en fulles fins que el seu cap es va convertir en la copa d'un preciós arbre.